Gesualdo Bufalino

Gesualdo Bufalino

Biografia
Naixement	15 novembre 1920 Comiso (Sicília)
Mort	14 juny 1996 (75 anys) Vittoria (Sicília)
Causa de mort	accident de trànsit
Formació	Universitat de Palerm Universitat de Catània
Activitat
Ocupació	poeta, traductor, escriptor, professor
Professors	Silvio Ferri
Obra
Obres destacables (1981) Diceria dell'untore
Premis
(1988)  Premi Strega (1981)  Premi Campiello

Gesualdo Bufalino (Comiso, 15 de novembre de 1920 - 14 de juny de 1996) fou un escriptor italià que va començar a publicar el 1981.

Biografia

Infància i primers estudis

Lector voraç des de la infància, Gesualdo Bufalino, fill d'un modest obrer, fa els seus estudis secundaris a Ragusa i el 1936 torna a la seva ciutat natal per treballar com a professor de lletres. El 1939 guanya un premi de composició en prosa llatina a la regió de Sicília, gràcies al qual, juntament amb la resta de premiats de les altres regions italianes, és rebut per Benito Mussolini al Palazzo Venezia de Roma.

La universitat i la segona guerra mundial

S'inscriu successivament en les facultats de Filosofia i Lletres de Catània i de Palerm, però en el 1942 interromp els seus estudis perquè és cridat a files. El 1943, a Friül, va ser capturat pels alemanys, però va aconseguir fugir al cap de poc i refugiar-se a casa d'uns amics en l'Emília-Romanya, on sobreviu fent classes particulars.

El 1944 emmalalteix de tuberculosi i ha de passar una llarga convalescència, primer a Scandiano, on va disposar d'una imponent biblioteca, i després de l'Alliberament d'Itàlia, en un sanatori proper a Palerm, que abandonarà -completament restablit- el 1946. El temps que va romandre ingressat va ser per ell una dura prova que li va deixar records indelebles de sofriment i que li servirà com a fonament per a l'escriptura de la seva primera novel·la, El sembrador de pesta, que no es publicarà fins a 1981. Acabarà els seus estudis i es llicenciarà en lletres a l'Ateneu de Palerm.

Primeres publicacions

Entre 1946 i 1948 publica en dos periòdics llombards, L'Uomo i Democrazia, un conjunt d'obres líriques i en prosa. El 1956 col·labora amb algun poema en el Terzo Programma de la Radiotelevisione Italiana. Malgrat el seu relatiu èxit, renúncia a una carrera literària pública per dedicar-se a una vida senzilla i escriure gairebé en secret. Des de 1947 fins a la seva jubilació, es dedica a la docència en un institut de secundària, sense abandonar, excepte brevíssims períodes, la seva ciutat natal, Comiso.

El sembrador de pesta

Cap a 1950 comença a treballar en un projecte de novel·la i abandona momentàniament la seva activitat poètica. La novel·la, amb el temps, serà el seu primer llibre, El sembrador de pesta. No ho acaba fins a 1971 i ho publicarà una dècada després (el 1981, gràcies a l'obstinació de Leonardo Sciascia i d'Elvira Sellerio). La novel·la tindrà un gran èxit immediat i guanyarà el Premi Campiello. El 1990 s'adaptarà al cinema dirigit per Beppe Cino, amb l'actuació de Remo Girone, Lucrezia Lante della Rovere, Franco Nero, Vanessa Redgrave i Fernando Rei.

Els últims anys

Després d'El sembrador de pesta, Bufalino va emprendre una prolífica i brillant carrera que es va interrompre dramàticament el 1996, quan va morir a Comiso a conseqüència d'un terrible accident de circulació.

Traduccions al català

• La llum i el dol (Adesiara, 2013); traducció de Francesc Morfulleda i Caralt
• Qui pro quo (Edicions 62, 1992); traducció de Xavier Riu
• El sembrador de pesta (La Magrana, 1989); traducció de Xavier Riu
• Les mentides de la nit (Edicions B, 1989); traducció de Núria Garcia i Caldés

Bibliografia

• L. Sciascia, "Bubalino", El País, 17-4-1983 (or. L'Expresso).

Enllaços externs

• Fundació Gesualdo Bufalino (italià)